De sobte, perds la llum aquella per la qual sempre havies destacat. Internament ja no et sents la mateixa; notes com et quedes sense aire cada cop que algú et parla. No et surten les paraules. Forces, forces, forces... Para't. Fa mal, para't. I no pots, segueixes perquè et fan seguir.
Et mous com aquell qui no sap on va, però, com a mínim, et mous. Imagina, i si t'atures?
